Sessió 12/07/2010

SIMBOLS RELIGIOSOS

Turbant sikh



El turbante es inherentemente asociado con el Sikhismo, principalmente con el ritual del bautismo. Aunque no se exige tener cabellera larga para bautizar a alguien (aquellos que se unen al Khalsa), acostumbran dejarse el cabello largo y subsecuentemente usan turbante para controlarlo. La mayoría de las personas que utilizan turbantes en los países occidentales son sikhs.


Hiyab




El hiyab es un código de vestimenta femenina islámica que establece que debe cubrirse la mayor parte del cuerpo y que en la práctica se manifiesta con distintos tipos de prendas, según zonas y épocas. En sentido restringido, suele usarse para designar una prenda específica moderna, llamada también velo islámico.


Creu



És un dels símbols més antics de la humanitat. Les primeres creus que es van trobar van ser a les estepes de l'Àsia Central a la prehistòria. Si la creu té el braç vertical més llarg, se'n diu creu llatina, mentre que si els quatre braços són iguals és una creu grega.


Kipá



La kipá - o cualquier otro sombrero, gorro o prenda que cubra total o parcialmente la cabeza - es de uso obligatorio (incluso para no judíos o gentiles) al entrar y permanecer en determinados lugares de culto judío, como sinagogas, cementerios o lugares sagrados, o en situaciones de plegaria, celebración o estudio canónico. Los varones judíos observantes, empero, visten kipá durante todo el día y en toda ocasión.


Gel·laba



Una gel·laba és una túnica marroquina folgada amb caputxa. Les gel·labes cobreixen des del coll fins al turmell. S'utilitzen per sortir al carrer i es porten a sobre de la roba de casa o de festa, i es lleven en arribar al lloc de destí. Les porten tant els homes com les dones, havent-n'hi en diferents formes i colors. Les masculines són peces més amples, fosques i llises. Les femenines són més ajustades i poden portar brodats decoratius en certa varietat de colors a les vores de la túnica i les mànigues. Les gel·labes porten dues obertures laterals a la part inferior al final de les costures que poden ser substituïdes per una de frontal.

Fet per:

Núria Peñas

Alba Gimeno

Mariluz Luque

Sessió 07/07/2010

Espanyols o estrangers?



La cada cop major presència d’atletes no nascuts a Espanya representant a aquest país a competicions internacionals ha generat un debat entorn la seva espanyolitat.



L’atleta Niurka Montalvo celebrant una de les seves victòries


Al llarg de la història esportiva existeixen nombrosos exemples d’esportistes que han representat el nostre estat essent originàriament d’altres nacionalitats. Niurka Montalvo, Nina Zhivanevskaya, Aschwin Wildeboer, Talant Dushevaez són alguns dels més destacats, havent aconseguit medalles a algunes de les competicions més importants. Tot plegat ha generat diferents visions, en alguns casos força contraposades:

Visió federativa: completament a favor de les nacionalitzacions per comportar un augment del nivell esportiu a les estadístiques.

Visió dels esportistes autòctons: crítics per sentir-se perjudicats a nivell econòmic (pèrdua de subvencions)

Visió dels espectadors autòctons: tot i ser una realitat legal, a molts els hi costa identificar els atletes nacionalitzats com a iguals, i més quan tenen un color de pell diferent.

Visió dels espectadors nouvinguts: els mateixos estrangers que formen part de les seleccions-equips, són un element de cohesió social cap els nouvinguts, perquè s’hi identifiquen amb ells.

Visió dels països originaris: consideren que s’afavoreix una “fuita” de talents, ja que davant unes millors condicions de vida, més recursos, i una legislació que ho facilita actua en detriment seu.

Com poden veure, la polèmica està servida. Tot plegat és qüestió de perspectives.

Sessió 14/07/2010

NOMÉS PATERES?

Mari Ferrer, Alba Gimeno, Eva Mor, Julián Roche

A ningú li sorprèn veure als telenotícies a immigrants arribant en cayucos en unes condicions deplorables. Però és realment aquesta l’única via d’entrada de la immigració il•legal?

Quan arriba l’estiu és normal que grups de banyistes es vegin sorpresos per l’arribada d’immigrants a les nostres costes en embarcacions tan precàries com les condicions en què aquestes persones arriben. Ara bé, aquesta no és l’única via d’entrada d’aquestes persones.

Moltes són les vies d’entrada al nostre país, algunes d’elles força sorprenents: carretera, avió, tren o vaixell en són algunes d’elles, però ni causen el mateix impacte visual i tràgic que les pateres, ni sovint es poden percebre.

Grups d’Investigació de la Policia han realitzat detencions a treballadors de la T4 que podien haver facilitat l’arribada al territori espanyol a falsos turistes a través de portes d’AENA. Això és una mostra més de que la immigració il.legal pot ser un negoci força lucratiu.

Per carretera és freqüent trobar-se amb immigrants que entren amagats als dobles fons als cotxes, camuflats en la càrrega de camions, i fins i tot com a falsos turistes. La desesperació sovint és tan extrema que acostumen a actuar posant en risc les seves vides.

En el cas del Marroc, a la frontera amb Ceuta i Melilla s’han viscut dramàtiques situacions quan centenars de persones intentaren saltar les tanques i van ser durament reprimides per les forces frontereres.

Arribats a aquest punt, caldria fer una reflexió sobre el significat del concepte "immigrant il·legal".

Per què els ciutadans que pertanyen a la Unió Europea tenen més facilitats per accedir i quedar-se a Espanya?

Sessió 5 (09/07/2010)

Avui hem creat per parelles una Webquest en format Word, i l'hem exposat. A partir d'aquí, tots hem fet una reflexió sobre la nostra pràctica docent i hem assenyalat els encerts i els errors de la webquest. El Julián i jo, que hem estudiat la carrera d'Història, l'hem fet sobre la Revolució Francesa.
Després s'havia de penjar al blog, però no ens ha donat temps de fer-ho i l'hem desat al pen per projectar-la a la classe.

Sessió 4 (08/07/2010)

Avui l'Alex ens ha explicat com fer anar el Moodle. La primera part de la sessió ha començat una mica tard perquè no tothom s'ha pogut connectar i l'Alex ho ha hagut de solucionar. Després hem practicat com penjar un fitxer o pàgina web, com inserir una etiqueta, com fer activitats d'avaluació, el fòrum, com fer una tasca... i ens ha donat consells pràctics de cara a fer servir correctament el Moodle (per exemple, no habilitar l'opció de que s'envii automàticament un mail cada vegada que un nen entrega una tasca o fa els exàmens).

Sessió 3 (07/07/2010)

Avui hem començat la sessió resolent una altra WebQuest de la pàgina web http://www.kultic.net , en concret, la que tracta sobre Esports. L'experiència ha estat molt positiva de nou, perquè els formadors han agafat el rol dels professors de secundària i nosaltres el d'alumnes.
Aquesta pàgina web realment presenta WebQuests molt interessants, però polèmiques. De manera que per fer-la servir de cara als nanos d'ESO en matèries com Ètica o Ciències Socials, la trobo massa agosarada.
Tot seguit hem penjat la Tasca resultant al blog.

Després de la mitja part, cada grup ha exposat la Tasca que ha fet i ha explicat com l'ha orientat.
Per acabar, ens hem donat d'alta al Moodle de l'IES Reguissol per tal de fer-lo anar els propers dies.

Estic molt contenta de participar en aquest curset perquè aprenc molt i em poso en el rol de l'alumne, fet que no m'ha passat en tots els cursets que he fet fins ara, en els quals mantenia el rol de professora de secundària que assisteix a un curset de formació.

The Corrs. Rainy Day

La Seu de Manresa

Sessió 2 (06/07/2010)

Avui hem definit entre tots el concepte d'aprenentatge cooperatiu (possible definició: construcció compartida del coneixement entre iguals) i hem vist una presentació sobre què és l'aprenentatge cooperatiu, per a què serveix, per què és una bona pràctica educativa,...

Tot seguit hem après què són les Webquests, les Caceres del Tresor i les Miniquests. Les Webquests són una eina 2.0 de treball cooperatiu, que permet un aprenentatge més eficient dels continguts perquè és:
-motivadora
-participativa
-implica a tothom en el procés d'aprenentatge
Les Caceres del Tresor i les Miniquests són el mateix que les Webquests, però més curtes.

Com que la teoria és molt maca però la pràctica és diferent, hem resolt una Webquest per tal de posar-nos en el lloc de l'alumnat i experimentar si realment aprenem.
La meva valoració de l'experiència és molt positiva, perquè tot i saber què és una Webquest i haver-les vistes, mai n'havia resolt cap. Potser per això abans tenia dubtes d'aplicar-la a classe. Ara ja ho veig més clar.

A nivell de grup, m'hi he sentit molt a gust perquè se m'ha escoltat i respectat en tot moment. Espero haver-me comportat de la mateixa manera amb els meus companys i que ells s'hagin senntit còmodes amb mi. Malgrat tot, he de reconèixer que en algun moment m'he mostrat "líder" (per ex., obrint l'Openoffice per escriure sense haver demanat permís als meus companys. Ho sento!).

Per acabar, només apuntar una possible reflexió. Crec que fer servir la Webquest com a eina de construcció de l'aprenentatge no implica necessàriament l'ús de l'ordinador: com a professora podria plantejar una Webquest "manual" i treballar-la a l'aula ordinària. Un cop m'hi senti segura fent servir aquesta tècnica, ja la faria a l'ordinador. Què us sembla?

Comentari

Felicitats per la creació del blog!

En la següent entrada que realitzis, t'animo a insereixis un fotografia o un video per fer més enriquidor el teu espai. En qualsevol moment de dubte, pots consultar el tutorial blogger que s'adjunta al blog del curs. Et recordo l'enllaç:

www.aprenentatgecooperatiu20.blogspot.com

Salutacions,

Alex

Sessió 1 (05/07/2010)

Comencem el curset "Aprenentatge cooperatiu 2.0". Els professors són l'Alex Egea i l'Alex Escuder, a més a més de l'Elisabet Higueras (que avui no ha pogut venir, per motius personals).
Després de la presentació dels professors i del programa (que pot canviar si ho considerem convenient), ens presentem cadascun de nosaltres. En general, sabem poc d'informàtica i ens fa molt de respecte el projecte Educat 1x1.
Tot seguit ens connectem al blog del curset, en concret, a la primera sessió. Hi ha vídeos i presentacions penjades. Les veiem entre tots, i les debatim. Els vídeos i les presentacions, en resum, parlen del nou repte que suposa la relació noves tecnologies (que avancen vertiginosament) - món educatiu (que avança molt lentament). Una relació que a mi, personalment, em fa molt de respecte a l'hora de portar-la a terme a l'aula, davant 30 nois i noies que no coneixes encara.
Puntualitzem la diferència entre web 1.0 (un emissor i varis receptors) i web 2.0 (emissors i receptors que es poden intercanviar els papers). El projecte 1x1 formaria part de la web 1.0, tot i que es pretén una metodologia 2.0.
Tot seguit, hem creat el nostre blog personal.

Després de la pausa, hem reflexionat sobre la metodologia de la primera part de la sessió: és una metodologia pròpia de la mentalitat 1.0 o 2.0? Amb quina frase sintetitzaríeu la primera sessió?M'ha agradat molt aquesta reflexió perquè hem posat de relleu una paradoxa que s'acostuma a donar entre el gremi de professors: parlem de que els nens han de participar a l'aula, que han de ser els protagonistes del seu procés d'aprenentatge,... però en parlem fent una classe magistral, sense utilitzar directament aquesta metodologia.
Després ens hem centrat en l'aprenentatge cooperatiu a través d'una presentació, i hem incidit en les fal.làcies de la participació de l'alumnat a les aules, que, en una frase, es podrien sintetitzar en la por que tenim els docents de deixar participar als nens perquè són immadurs, destarotaran la classe, hi haurà descontrol,... Prejudicis que moltes vegades són imaginacions nostres, si sabem guiar als nens.
Tornem al nostre blog, i tenim els primers deures:
1.Hem d'invitar a l'Alex Egea perquè hi pugui accedir
2.Hem de fer el nostre primer post-entrada, resumint la primera sessió del curset.