La cada cop major presència d’atletes no nascuts a Espanya representant a aquest país a competicions internacionals ha generat un debat entorn la seva espanyolitat.
L’atleta Niurka Montalvo celebrant una de les seves victòries
Al llarg de la història esportiva existeixen nombrosos exemples d’esportistes que han representat el nostre estat essent originàriament d’altres nacionalitats. Niurka Montalvo, Nina Zhivanevskaya, Aschwin Wildeboer, Talant Dushevaez són alguns dels més destacats, havent aconseguit medalles a algunes de les competicions més importants. Tot plegat ha generat diferents visions, en alguns casos força contraposades:
Visió federativa: completament a favor de les nacionalitzacions per comportar un augment del nivell esportiu a les estadístiques.
Visió dels esportistes autòctons: crítics per sentir-se perjudicats a nivell econòmic (pèrdua de subvencions)
Visió dels espectadors autòctons: tot i ser una realitat legal, a molts els hi costa identificar els atletes nacionalitzats com a iguals, i més quan tenen un color de pell diferent.
Visió dels espectadors nouvinguts: els mateixos estrangers que formen part de les seleccions-equips, són un element de cohesió social cap els nouvinguts, perquè s’hi identifiquen amb ells.
Visió dels països originaris: consideren que s’afavoreix una “fuita” de talents, ja que davant unes millors condicions de vida, més recursos, i una legislació que ho facilita actua en detriment seu.
Com poden veure, la polèmica està servida. Tot plegat és qüestió de perspectives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada